A foc lent

Amb fred, roques, estanys, pluja, relliscades, sopeta, doble ració de pebrot i riures. I a un ritme de pausa i silenci, enmig de les muntanyes i els núvols. 

Així vam començar la tardor, 

de fita en fita, 

amb Carros de Foc. ·MCR· 

Una vegada i una altra

A vegades, tenim por. Por de perdre, de perdre una relació que construïm, por que ens facin mal, por de quedar malament en públic, por dels sentiments i de les accions de les altres persones. I és la vida, la vida que segueix, el temps que corre, les persones que volten i el present que avança cap endavant. I els estímuls i els canvis que existeixen. 

És bonic i sa acceptar la por, conèixer perquè sentim aquesta por i cuidar les ferides i abraçar les cicatrius que portem a dins. I confiar en el món i en les persones, tot i que pugui venir un canvi que no ens agradi. Acceptant que a vegades, tenim por. Sent conscients que hi ha dies de debilitat, d'estima més petita; i que hi han de ser. I que són dies que hem de deixar córrer el temps, estar tranquiles, cuidar altres àmbits i respirar cap a fora les preocupacions, estant al lloc on volguem destinar la nostra energia, i amb calma, sabent que demà el món serà més clar. 

"Que poguem triar on destinar l'energia i passar el temps." Que desenfoquem allò que ens fa sentir insegures i més dèbils, que ho espirem, que sapiguem que hi és però que hi podem conviure, que ho podem acceptar. I focalitzar el que sí que podem fer, sentir, actuar, en els nostres àmbits vitals, que sí que podem canviar i construir. 

Hem de seguir endavant, una vegada i una altra, cuidant el nostre entorn i a nosaltres mateixes, seguint sent nosaltres, dia a dia. I afagar forces de les nostres accions, de la nostra vida plena, dels nostres àmbits, de les persones del nostre voltant. És la força interior, la vitalitat per compartir la vida, ser felices amb nosaltres, i si podem encara fer més gran el nucli dur, agraïr-ho. Que poguem compartir la felicitat, els projectes, amb tot l'amor del món, i cuidant-nos, de la millor manera possible. Sabent que a nosaltres, no ens perdrem. 

"Que solidifiquem les idees i els projectes. I que dubtem i haguem de prendre distància. Que sigui utòpic i que sigui vida." I podria estar parlant de l'amistat, o de mi mateixa. ·MCR·