Interpreta, pensa, tria...

Trobar una frase, una cançó que defineixi el meu estat d'ànim perquè tothom en tregui la seva interpretació, però el més important i principal per mi: que tu sàpigues com em sento, i què vull de tu. Perquè aquest ara és el nostre canal de comunicació. Pot ser que jo m'emocioni, em faci il·lusions amb aquests simples conjunts de lletres que per mi signifiquen, i aleshores que tot plegat, no sigui més que les meves paranoies. Curiosa la paraula "paranoia", sembla que literalment sigui una cosa que provingui de la noia, però en realitat, és per tot hom, sense separar sexes. També puc parlar de res de menjades de coco, sinó que realment sigui com vull que sigui, que tots dos hi trobem el significat i n'estiguem al corrent. ¿He trobat el que busco? Encara no, molt difícil trobar els símbols per donar a entendre una comprensió i no una altra no desitjable. Una solució fàcil vindria a ser, el comú entre els dos, però sembla que llavors sigui l'únic objectiu, l'extrem; i no pot ésser. Contradicció. Quan ja no se t'acut res, s'abandona la batalla fins una altra volta... ·MCR·

L'obejctiu... comença a complir-se!

Hay momentos que la compañía lo puede todo y resultan instantes tan increíbles que cuando los recuerdo y noto su falta, reina el dolor. Cada vez más, siento que los buenos instantes dan a la nostalgia, y de esta el tiempo tarda mucho a convertir en buen recuerdo sin que haya añoranza. En breve tiempo que he estado acompañada de gente nueva parece que dejo de valorar a la de siempre, el error. Unos los tengo desde años, permanecen con su constancia día a día y con una probabilidad de pérdida baja; los otros con más probabilidad de pérdida, siento que también valen però claramente aún ni la mitad de los otros. Me he dado cuenta de esto, en el momento que la compañía nueva que he admirado deja de ser como ha sido hasta entonces y veo que sin conocerla mucho, la he amado y ahora sin haber podido expresar mi sentimiento ha tenido que ser encerrado, toda una historia condenada a ser página pasada sin mi voluntad. Y son estos días los que tienen momentos en que solo una sonrisa semejante a la conocida, me da la debilidad imbatible que dicen que el tiempo irá curando, poco a poco... Mi pensamiento, por suerte, también está posicionado hacia delante para no quedarse muy estancado en estas debilidades, y así seguir a contracorriente.·MCR·

[Introspección, 1 de novembre de 2011]

Per la reflexió. Fa dies que em ronda pel cap la idea de fer-me un blog. Un blog on expressar idees, pensaments, opinions (més o menys generals) amb l'esperança que algú qui ho vegi en pugui treure profit en si mateix de la reflexió o fer-ne encara una altra de més crítica. M'agrada la idea de filosofar, de treure conclusions, d'aprendre... Provar, experimentar, pensar, per entendre millor el món -per cert, tan difícil- en el que hem de conviure. ·MCR·