Ja tocava, però no cal que toqui quan s'ha de conversar el mal rotllo, cal sempre, sobretot per les coses bones. M'agrada aquest estira i arronça, però el fet per suposat que tampoc encanta però sí l'acte de tornar a la normaliat amb moltes forces més que abans. Com pot ser aquesta satisfacció, orgull, energia que em transmeten? Ara mateix em sento increiblement feliç i elles en són part del motiu, m'omplen...sí, aquesta definació m'agrada! Fa uns anys vaig definir el nostre vincle d'aquesta manera: "quan arribes de l'escola, has de fer deures i això diguessim que no et fa gaire feliç, però sí quan surts al carrer amb les persones de la generació i veus les coses més enllà de la part del destí que és estudiar i més tard encara, treballar. T'esvaeixes, parles, et desfogues, i pot arribar a ser una d'aquelles tardes per recordar. En cas contrari, si no tens amics i creus que tu sol ja vas fent amb la teva vida...et perds una experiència única que crec que és com una necessitat immaterial per nostaltres i un gran avantatge en el món de la convivència, del qual és molt difícil evadir-se'n i també molt trist fer-ho." De quatre cors es desprèn una felicitat imensa, "xula", de la bona cap a l'altra, gràcies. I en les vides FIVE regna rauxa, imaginació, llibertat, amor, confiança i hi falta l'empenta per continuar encara més endavant. ·MCR·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada