La sintonia se'm clava, s'enfonsa dins meu sense compassió, com si portés la finalitat de ferir i no pas de reconstruir. Brutal és el fet que em tanca i no em permet fer grans passes ni mantenir-me clara escampant lo boirós i borrós. Buf, fa mal, fa plorar llàgrimes d'impotència, davant què? davant el record que realment és massa desitjable per enfortir? i com així ho fa, afebleix molt. Sembla no poder ser de cap manera possible, aquest sentiment, de debò? Els bons moments conseqüencien l'avui, tants cops dolorós; comparat amb la vida ha de ser massa diminut...les flors i violes existirien sempre aleshores!
30, UN PENÓS DIA, DIT D'UNA ALTRA MANERA: ESPECTACULARMENT DESGRACIAT. ·MCR·
But of some place where there is nothing, I can find out everything! hapiness...come on!
Never fall, shout strong!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada