Coincidim que es comença a fer fosc a mitja tarda i cançons enmig de castanyes. I volen papallones pel cap, i pardals per l'estómac. I és que l'hagués reconegut a deu mil anys llum de distància. Com em reconec a mi aquestes primeres setmanes. La meva gestió i jo. Almenys puc reproduir el gest de quan es posa bé les ulleres. I vam estar a prop, però no en sé el significat.
I aquests dies plou i tinc mil preguntes al cervell fotent-se d'òsties per sortir primer. I aquest cop vull deixar fluir l'emoció i el sentiment, perquè si no funcionem en la vida i en el que ens agrada... Ho haurem de veure de nou. Però el cas és que cal viure, deixar-se endur, sense pressa i amb determinació. I que ens agradi la sorpresa, la intensitat i fer-ho. ·MCR·
