Jere...

Hoy ha muerto un sentimiento, debajo la cama una flor con olor a mal recuerdo y una calle pobre en color, se dibuja en las aceras y se borra el paso al andar. Pierdo yo, un par de sonrisas tuyas, en un hilo no hay igualdad. Debajo de un puente duerme, de la mano Eva y Adan, se lo dijo la serpiente, a tu te lo ha contado el mar. Perderé toda la gracia en dos tiempos, todo el sueño que nunca fui, que a mi me lo dijo el viento, llego tarde a casa y sin ti. Pobre mariposa loca, se ha partido el ala al volar. ¡Y a mi qué! Si me pierdo en los bares ¡y que!, si se rie al mirarme ¿de qué? Si me sobran cojones para ir por la calle rompiendo la noche y sin ti. Rebentar mi vida en un papel y es lo único que puedo hacer; y escaparme del mundo dejándote solo pendiente del lujo. Hay un vagabundo ausente, en la calle, la humanidad. La policia que duerme a escondidas de la ciudad, dos putas en una esquina que solo intentan trabajar. Sin decir que hay un vertedero lleno de amapolas en el colchón. Dos ladrones que planean robarle a la luna el perdón. Y yo sigo en el infierno, intentado ser el peor. ¡Y a mi qué! Si me pierdo en los bares ¡y que!, si se rie al mirarme ¿de qué? Si me sobran cojones para ir por la calle rompiendo la noche y sin ti. Rebentar mi vida en un papel y es lo único que puedo hacer; y escaparme del mundo dejándote solo pendiente del lujo. Y decir, que mi vida la llevo en mis pies, que a tu amor no lo quiero ni ver. Pues cerré el sentimiento que tuve por ti y ahora lo vendo sin fe. De rebajas lo regalaré, cambiaré la vida de este tren, desquitando tu puente, me largo, gritando "espero que te vaya bien!".

Els Amics de les Arts...

Deixa'm pensar, com t'ho puc dir, deixa'm pensar. Deixa'm pensar, hem de parlar; fem un cafè que hem de parlar. T'he d'explicar... que un estudi americà ha pogut constatar que l'amor només dura un temps. I pels amants de l'estadística diu que tota aquesta mística s'acaba evaporant un cent per cent. Els meus ex i tu...teniu tant en comú, que pensat fredament en res sou diferents; que pensat fredament, potser us entendríeu bé, a mi tots em provoqueu el mateix. No ploris pas, no n'hi ha per tant, no ploris pas. No ploris pas, que ho faig per tu, que quedi clar: que ho faig per tu. Sempre per tu. Ara estaré molt fotuda, venen dies dolents, però bé ja em recuperaré. Tu busquen una compresible, jo en buscaré un de comprenssiu; ben segur que no ens pot anar tant malament. Els meus ex i tu, teniu tant en comú, que pensat fredament, en res sou diferents; que pensat fredament, potser us entendríeu bé, a mi tots em provoqueu el mateix. Tu vius al planeta piruleta, tu vius al planeta piruleta, tu vius al planeta piruleta, tu vius al planeta piruleta! Els meus ex i tu, potser us entendríeu bé...o super bé.

Les meves ex i tu.

Desig, tendresa, alegria, descontrol, mirades, autoestima, senzillesa, amor, amistat, satisfacció, decepció, felicitat, materialisme, prohibició, contradicció, preocupació, son, ganes, xarrameca, humanisme, acceptació, atracció, pensament, contracor, humilitat, sobervia, tristesa, olors, sentiments, emocions, raresa, hàbit, quotidianitat, soledat, paraules, companyia, vida, energia, força, èxtasi, penediment. Per descriure una experiència, i en aquest cas de moltes persones al mateix compàs. Alguns d'aquests mots quasi tots els teníem en comú aleshores, els pensaments mesclats de tothom existent allí...per això cadascú amb la seva vida. ·MCR·

Les grans anades d'olla...for ours hearts, girls!

Ja tocava, però no cal que toqui quan s'ha de conversar el mal rotllo, cal sempre, sobretot per les coses bones. M'agrada aquest estira i arronça, però el fet per suposat que tampoc encanta però sí l'acte de tornar a la normaliat amb moltes forces més que abans. Com pot ser aquesta satisfacció, orgull, energia que em transmeten? Ara mateix em sento increiblement feliç i elles en són part del motiu, m'omplen...sí, aquesta definació m'agrada! Fa uns anys vaig definir el nostre vincle d'aquesta manera: "quan arribes de l'escola, has de fer deures i això diguessim que no et fa gaire feliç, però sí quan surts al carrer amb les persones de la generació i veus les coses més enllà de la part del destí que és estudiar i més tard encara, treballar. T'esvaeixes, parles, et desfogues, i pot arribar a ser una d'aquelles tardes per recordar. En cas contrari, si no tens amics i creus que tu sol ja vas fent amb la teva vida...et perds una experiència única que crec que és com una necessitat immaterial per nostaltres i un gran avantatge en el món de la convivència, del qual és molt difícil evadir-se'n i també molt trist fer-ho." De quatre cors es desprèn una felicitat imensa, "xula", de la bona cap a l'altra, gràcies. I en les vides FIVE regna rauxa, imaginació, llibertat, amor, confiança i hi falta l'empenta per continuar encara més endavant. ·MCR·

Interpreta, pensa, tria...

Trobar una frase, una cançó que defineixi el meu estat d'ànim perquè tothom en tregui la seva interpretació, però el més important i principal per mi: que tu sàpigues com em sento, i què vull de tu. Perquè aquest ara és el nostre canal de comunicació. Pot ser que jo m'emocioni, em faci il·lusions amb aquests simples conjunts de lletres que per mi signifiquen, i aleshores que tot plegat, no sigui més que les meves paranoies. Curiosa la paraula "paranoia", sembla que literalment sigui una cosa que provingui de la noia, però en realitat, és per tot hom, sense separar sexes. També puc parlar de res de menjades de coco, sinó que realment sigui com vull que sigui, que tots dos hi trobem el significat i n'estiguem al corrent. ¿He trobat el que busco? Encara no, molt difícil trobar els símbols per donar a entendre una comprensió i no una altra no desitjable. Una solució fàcil vindria a ser, el comú entre els dos, però sembla que llavors sigui l'únic objectiu, l'extrem; i no pot ésser. Contradicció. Quan ja no se t'acut res, s'abandona la batalla fins una altra volta... ·MCR·

L'obejctiu... comença a complir-se!

Hay momentos que la compañía lo puede todo y resultan instantes tan increíbles que cuando los recuerdo y noto su falta, reina el dolor. Cada vez más, siento que los buenos instantes dan a la nostalgia, y de esta el tiempo tarda mucho a convertir en buen recuerdo sin que haya añoranza. En breve tiempo que he estado acompañada de gente nueva parece que dejo de valorar a la de siempre, el error. Unos los tengo desde años, permanecen con su constancia día a día y con una probabilidad de pérdida baja; los otros con más probabilidad de pérdida, siento que también valen però claramente aún ni la mitad de los otros. Me he dado cuenta de esto, en el momento que la compañía nueva que he admirado deja de ser como ha sido hasta entonces y veo que sin conocerla mucho, la he amado y ahora sin haber podido expresar mi sentimiento ha tenido que ser encerrado, toda una historia condenada a ser página pasada sin mi voluntad. Y son estos días los que tienen momentos en que solo una sonrisa semejante a la conocida, me da la debilidad imbatible que dicen que el tiempo irá curando, poco a poco... Mi pensamiento, por suerte, también está posicionado hacia delante para no quedarse muy estancado en estas debilidades, y así seguir a contracorriente.·MCR·

[Introspección, 1 de novembre de 2011]

Per la reflexió. Fa dies que em ronda pel cap la idea de fer-me un blog. Un blog on expressar idees, pensaments, opinions (més o menys generals) amb l'esperança que algú qui ho vegi en pugui treure profit en si mateix de la reflexió o fer-ne encara una altra de més crítica. M'agrada la idea de filosofar, de treure conclusions, d'aprendre... Provar, experimentar, pensar, per entendre millor el món -per cert, tan difícil- en el que hem de conviure. ·MCR·