No m'agrada, no em mola gens que juguin amb mi, no sé si potser jo també ho he fet alguna vegada, però no sé ja d'entrada no he donat motius d'esperança o il·lusions. Perquè si a mi una persona m'interessa, o fins i tot, m'agrada; especialment aquella doncs no li donc motius per pensar malament ni el faig patir fent-me veure amb altres. Almenys ho intento, és clar jo crec!
Si realment t'interessa i tens por a la seva mancança doncs curra-t'ho, creu-hi i implica-t'hi. És bastant fonamental si vols arribar una mica lluny, i si no hi vols arribar, cal donar tantes il·lusions, si tot ha de ser mentida? Fals?
Aclara't, de veritat!
Ufffff!
Sentir-se una mica traït, creure que ets només tu... i semblar no ser-ho fa mal. Sentir-te estimat, valorat...n'hi ha que se senten igual repecte algú? No pot ser. ·MCR·
