dimarts, 20 de març del 2012

Joc de persones... sona a esclau? A mimador personal, però doble?

No m'agrada, no em mola gens que juguin amb mi, no sé si potser jo també ho he fet alguna vegada, però no sé ja d'entrada no he donat motius d'esperança o il·lusions. Perquè si a mi una persona m'interessa, o fins i tot, m'agrada; especialment aquella doncs no li donc motius per pensar malament ni el faig patir fent-me veure amb altres. Almenys ho intento, és clar jo crec!
Si realment t'interessa i tens por a la seva mancança doncs curra-t'ho, creu-hi i implica-t'hi. És bastant fonamental si vols arribar una mica lluny, i si no hi vols arribar, cal donar tantes il·lusions, si tot ha de ser mentida? Fals? 

Aclara't, de veritat!

Ufffff!
Sentir-se una mica traït, creure que ets només tu... i semblar no ser-ho fa mal. Sentir-te estimat, valorat...n'hi ha que se senten igual repecte algú? No pot ser. ·MCR·