Penso i crec que vull recordar. Recordar moments. Moments que busco i trobo. Trobo i refresco la memòria de tots aquells sentiments. Sentiments que tant feliç em feien. Feien que després em sentís tant buida. Buida quan tot es va acabar. Acabar sona pobre. Pobre però molt intens en el fons. Fons que ha quedat tant i tant marcat. Marcat amb un segell. Segell que ara per ara costa de despintar. Despintar allò que en el seu moment vam pintar. Pintar un amor. Amor que mai s'havia anunciat ni superat. Superat per la distància. Distància que feia plorar. Plorar llàgrimes delicioses. Delicionses no tant les d'ara. Ara el temps. Temps que aleshores feies tanta falta. Falta que mai passesis i el moments quedés parat. Parat per sempre. Sempre sona perillós. Perillós hauria estat també el continuar. Continuar per arriscar. Arriscar a perdre. Perdre o potser guanyar. Guanyar a tenir vivències fantàstiques. Fantàstiques haurien estat que ara la nostàlgia. Nostàlgia amb més dolor. Dolor i alegria contenen aquestes paraules. Paraules que estan lligades a tu. Tu i jo hem viscut sentiments i emocions. Emocions que així com així no es deixen. Deixen de sentir, o això tinc entès. Entès per part meva. Meva ha estat la mala vida. Vida que per esforç. Esforç sense defallir. Defallir per un somriure semblant. Semblant al teu em donava per perduda la batalla. Batalla a dins meu. Meu serà el premi. Premi de no recordar-te i fer-me mal. Mal que no he d'evadir. Evadir no pas, afrontar! ·MCR·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada