Tinc el convenciment que sé què sento. O almenys tinc la creença. Sé que no hi poden haver il·lusions si no hi veig el futur encaminat de l'oposat; després els sentiments es destrossen i això provoca una caiguda, potser no molt important però hi és. M'agrada controlar la meva perspectiva -tant com triguis a distreure't quan et miris als ulls davant del mirall és el teu grau de control personal-. Però és que no vull odiar-te, vull estimar-te; no vull ofegar-te, vull salvar-te; no vull arrossegar-te, vull aixecar-te; no vull retreure, vull recordar; et vull a tu. Ara per ara vull conèixer-te només per anar endavant. ·MCR·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada