Tot era ple de gent i semblava que les parets m'absorbisin l'oxigen. Quan els meus ulls van mirar horitzontalment es van aturar a un racó, les emocions van aturar la part del meu cervell que controlava la vista. Al racó hi havia un noi, l'atracció que ens unia va ser capaç de canviar-me: els meus pensaments de queixa i angoixa es van esvair per convertir-se. El meu cos va ser atacat per una sensació brutal de calfred que continuava al mateix temps que els meus ulls imòbils.
I encara va ser més quan la seva mirada secant a la força d'atracció, i aquesta es van sobreposar en una única direcció. L'espectacular força resultant era inevitable, i no era capaç d'apartar la meva mirada, els ulls estaven creant...
Vaig notar en els seus ulls que començava a caminar, s'acostava. L'emoció de correspondència, d'amor a primera vista, només d'ull a ull... Es va fer etern el temps que va passar fins a veure-li la resta del cos, els seus llavis, les seves cames, tot va ser més súmun a les emocions tan vibrants. ·MCR·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada