Sortir amb el cap clar, si alguna petita part era dedicada a la vostra espècie només hi eres tu. Ho puc assegurar. Com he dit aquesta part era petita, que records i emocions del moment poden tapar i destronar. Sense voler-ho així va ser. Regustos i vivències que no havien quedat ben despedides, van tornar aquella nit i van emboirar el camí que ja començava a sembrar junt amb tu. Seguixo dient però que aleshores era de les úniques que podia fer redreçar els meus pensaments i posicionar-los amb convicció cap on volia, junt amb el cor, amb el cap, o el cor i el cap ja anaven junts?
"L'un em mirava i tu de reüll, aqusta mirada encara em destrona a vegades. Ballar i ballar, al final ja et dic que tant bé no m'hi vaig sentir perquè em sentia observada d'una manera poc dolça, tan diferent de la teva manera... Preferia marxar amb tu, que no pas marxar amb l'altre i deixar-te a tu una mica tocat. No tenia ganes de tenir mal rotllo amb ningú i a més que l'acaba de conèixer i és el teu proper. Tot i això, quan em vas venir tu, els prejudicis del meu pensament es van esfumar i quasi que no en vaig tenir cap dubte. Va ser com si les teves paraules de company em sensibilitzessin, com si fossis la meva debilitat. Encara em fas sentir especial i tendra, em mires, m'agrades, i aquest cop, moltes coses... les bromes, les rabietes, la passió, la tendresa, les ganes d'estimar, la complicitat, la bogeria, tot em va semblar molt perfecte i l'endemà com si hagués estat irreal. Un despertar com cap altre he tingut, al teu costat..."
Aquella nit em vas sorprendre, eres, eres, eres d'una manera que ara, després dos parells de mesos encara et puc desitjar, és clar que ja en fa de mesos i mesos que has estat un dels meus desitjos. No és una bona comparació, rialla. La naturalitat, la caloreta i el solet, l'escalfor, l'acolliment, el descans, el tou de realitats que ens acompanyaven... i aquelles cançons que ens desperten tants i tants sentiments que vessen els gots. Encara que tot això pugui sobrepassar el petit disgust d'una part de la humanitat, hi continua sent. Em va saber greu, però és comprensible per molt que faci odi o mal. Remarco que el contacte i el presenciar en tu, supera el mal rollet que es va poder crear fora de les quatre parets. ·MCR·
"L'un em mirava i tu de reüll, aqusta mirada encara em destrona a vegades. Ballar i ballar, al final ja et dic que tant bé no m'hi vaig sentir perquè em sentia observada d'una manera poc dolça, tan diferent de la teva manera... Preferia marxar amb tu, que no pas marxar amb l'altre i deixar-te a tu una mica tocat. No tenia ganes de tenir mal rotllo amb ningú i a més que l'acaba de conèixer i és el teu proper. Tot i això, quan em vas venir tu, els prejudicis del meu pensament es van esfumar i quasi que no en vaig tenir cap dubte. Va ser com si les teves paraules de company em sensibilitzessin, com si fossis la meva debilitat. Encara em fas sentir especial i tendra, em mires, m'agrades, i aquest cop, moltes coses... les bromes, les rabietes, la passió, la tendresa, les ganes d'estimar, la complicitat, la bogeria, tot em va semblar molt perfecte i l'endemà com si hagués estat irreal. Un despertar com cap altre he tingut, al teu costat..."
Aquella nit em vas sorprendre, eres, eres, eres d'una manera que ara, després dos parells de mesos encara et puc desitjar, és clar que ja en fa de mesos i mesos que has estat un dels meus desitjos. No és una bona comparació, rialla. La naturalitat, la caloreta i el solet, l'escalfor, l'acolliment, el descans, el tou de realitats que ens acompanyaven... i aquelles cançons que ens desperten tants i tants sentiments que vessen els gots. Encara que tot això pugui sobrepassar el petit disgust d'una part de la humanitat, hi continua sent. Em va saber greu, però és comprensible per molt que faci odi o mal. Remarco que el contacte i el presenciar en tu, supera el mal rollet que es va poder crear fora de les quatre parets. ·MCR·
