La festa és grossa!! Però l'endemà m'entra la nostàlgia entre l'alegria. Actuo, i segon encert! (sense aquest fet potser res hauria passat). Recordo que el dia anterior no ho tenia clar i sort que em va qüestionar el número; aquest ha estat una gran font d'emoció i també de desesperació.
El següent dilluns encara seguia la festa, duia el tema ja per aniquilat o alguna cosa per l'estil perquè vaig actuar d'una manera que no puc reconéixer ni trobar raó. Doncs, ho considero una petita deu de calor poc abudant... que poc a poc em suposa un fregament amb el terra. Els meus ideals, principis els vaig deixar en caiguda fins al cop fort. Vaig perjudicar més gent que no pas fer feliç crec, tot i que, més perjudicats des de la meva ment que no pas a la realitat material, ja que els enllaços i la meva vida únicament la sé jo. Aquell tancament no em va ser profitós, encara que no me n'adonés i que aleshores em suposés una girada d'esquena total, bàsicament que regnava via lliure en mi, no tenia cap lligam decidit. El cop fort que tot plegat em va poder suposar al sortir el Sol el vaig oblidar. El segon encert havia estat correspost i alegre! Allò havia estat una comunicació d'abans d'actuar cap al subsòl, però m'havia arribat tard al cervell. Només jo podia fer que aquell emissor em correspongués de veritat, deixant enrere entrebancs.
You and me sintonitzàvem de mala manera -en el més bon sentit-... "Buscando mi destino, viviendo en diferido, sin ser, ni oír, ni dar. Y a cobro revertido, quisiera hablar contigo, y así, sintonizar." * Tu m'explicaves, em sentia acollida, cuidada. Tenia ganes de veure't, com tu em deies, i tot em semblava bonic... la roda ja seguia un camí.·MCR·
*Versos extrets de La Ley innata (2008), Extremoduro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada