Som el que odiem ser

Quan sentim que certes actituds, comportaments, maneres de fer, d'actuar... No ens agraden o no les compartim... Hem de pensar que potser nosaltres també tenim aqustes coses com a pròpies i les fem igual com no ens agrada veure-les.
És difícil adonar-nos d'això i prendre'n consciència, és dur adonar-nos que nosaltres som el que odiem.
No sempre és així, però hi ha moltes posibilitats que no en siguem l'excepció.
Però si ni jo mateixa sé com és el meu comportament, perquè representa que no sóc tal i com em pensava...com sé que em comporto coherent a la meva persobalitat i ideals?
P R E G U N T A    A    L ' A I R E  ( per mi...i pels altres, companys i companyes meus tots i totes ) ·MCR·

Fa molts dies d'aquella conversa...

Què en fa de dies que vam dir que ens trobaríem! Què sí, què sí! I no. Ara jo, ara tu, ara jo i ara jo... acompassats? Encara que és bonic pensar que estem enfeinats i que el dia que ens mirem als ulls i ens toquem serà millor.
D'altra banda, quant de greu si també ha arribat el fred als nostres cors o als sistemes nerviosos... En general, autònoms (parasimpàtic i activador i agradable i boig simpàtic).
Eh, els meus pensaments m'acaben de sorprendre! Som-hi endavant amb l'esperança i les ganes d'explosió i il·luminació ja als meus dies! ·MCR·

"Tu no pots", una frase que no m'agrada que em diguin

Volem un objectiu, fem el primer intent amb penes i treballs pensant que en som capaços i que arribar-hi seria el compliment d'una gran il·lusió que pot perdurar sempre! Pel caminet del primer intent, perdem el seny, el cap i l'enteniment; fins i tot, estem a punt de rendir-nos i agafar una alternativa més fàcil... En aquest temps, ja hem hagut de meditar i aguantar vàries visions i crítiques del futur esperat, n'estem cansats, i més, del pessimisme! Comencem a perdre forces i desgastar ganes. Arriben moments decisius i s'intenten de bona manera però podria haver estar millor, molt millor!
Descobrim que hem fracassat en el primer intent i ens plantegem què fer, per sort, ja havíem previst aquesta situació i tenim recursos a escollir. Triar una opció de més temps i arriscada i continuar amb la lluita. O deixar-ho per quasi perdut i renunciar a la il·lusió, a les vides que volem, d'aquesta manera definir una part de la nostra vida de la qual ens en podem arrepentir molt... Donar la raó a moltes persones, les mateixes que diuen que no pots, que no et permeten somiar o seguir per un camí no tant conegut o menys típic o tradicional! ·MCR·

L' Examinador

Quan m'he assegut al seient del conductor, l'examinador preguntava els nostres noms, i després ja s'ha dirigit a mi directament. No deixava de preguntar si estava nerviosa;
- Tu et vens a examinar?
- Sí
- Tu vols examinar-te?
- Sí
- Segur? Doncs jo vull que facis un passeig, vols que li diem a aquell senyor d'ulleres que el portem a fer un passeig?
- Sí!! -emoció per la grandesa de la persona amb qui parlava, del seu art de parlar, eufòria per la sorpresa-.
- No, home no, jo crec que és molt lleig! No creus? Doncs vinga encara et veig nerviosa... Ara farem un exercici, tanca els ulls i respira pel nas, escolta com respires, vinga [...] ara obre els ulls i.. Oi que ho veus tot diferent?
- Sí -no ho veia gaire diferent, pur compromís-.
- A veure, on són les llums llargues?
- Aquí -la lio perquè no sé deixar-les posades, al final de tot, me n'adono que havia de posar alhora les curtes, li he comentat que no ho sabia però ho he acabat trobant-.
Continuarà.... Bona nit ·MCR·

Ganes de dormir i no poder

Avui ha estat un dia molt i molt intens, com més intens és el dia més llarg em passa, ja que faig moltes coses diferents que cal que experimenti, i descobrir requereix un temps. Crec que aquest dia el recordaré temps, i la resta que faci la pràctica també!
Recuperant sensacions d'avui... Felicitat, companyerisme, apreci, suport, respecte, somriure, tristesa, eufòria, incertesa, entusiasme, positiviste, emoció, nerviosisme positiu i negatiu. Tots envers tres persones claus d'avui, i en sé de molts d'altres cap a una multitud de gent també. Ah! I podria pensar-ne molts per un únic, per cert, ja torno a parlar de tu... Sensible, increïble, genial, egocèntric, admirable, intel·ligent, racional, moral, ètic, dolç. Nivell del vi.
Bona nit!·MCR·

Seguir pensant que són les dues -quan és la una- i així no poder oblidar aquella hora... !!!

Tu deies que em volies tornar a veure, que havíem de prendre alguna cosa junts sense embriaguessa, et sorprenia, et semblava fascinant la meva filosofia, i genial el meu fer. Crec que sóc jo aquesta, m'ho has fet dubtar... potser em mostro com qui crec que tu necessites... Tu em deies com esperaves aquelles nits, que n'havíem de crear tantes encara. Realment demostro com sóc, o intento adaptar-me massa als desitjos que crec que tens? Mica en mica, m'ha incrementat la preocupació davant d'aquesta pregunta... Tot i que, crec que faig voltar massa els meus impulsos pel cap, les meves radiacions òptiques; cremen tant i fan tanta llum que espanten el cor, el poden arribar a cremar de la calor. I de sobte, les llàgrimes provocant fred; un canvi d'estat brusc i suficient per tal de ferir o lesionar. És bo pensar que tot va bé, si m'ho sembla a mi, i ningú me'n diu el contrari...

Ens vam retrobar tal i com havíes desitjat -i jo-. En resum, més de dos pardals d'un sol tret! Al sortir de la música, vaig arribar a l'enrenou del carrer i vaig trobar una petita escapada sorpresa, però poc em va caldre per oblidar-me de la petita i omplir-me de l'esperada, eufòrica, somrient i riallera gran sorpresa! Veure't de lluny, tenint la ment tranquil·la m'acostava cap a tu amb ganes de fer-te sentir especial, de fer-te enlairar amb una abraçada. Per variar, interrompent converses. Però el teu somriure va absorbir tota cosa negativa i la va enclastar on no feia tanta nosa com entre nosaltres. Estaves sorprès, i m'encanta aquesta inesperada trobada, per les paraules que deriven...que no acaben de dur enlloc, surten dels llavis, penetren, fan somriure i mirar, i mirar, i mirar als ulls, al cabell, als llavis fins que les paraules creen uns filets atractius que acosten, que apropen de tal manera que no calen paraules. Els sentiments fan moviments, expressen amb acolliment i tendresa. Cada cos s'adapta a l'altre suaument.

I decidim, i decidim, i decidim... marxar. Ens n'anem amb la nit, amb les tres que tornaran a ser les dues. A viure una hora que es perdrà en el temps, que es seguirà pensant que no ha passat, fixant-se amb les noves hores. ·MCR· 

Charles Chaplin

"     Cuando me amé de verdad, comprendí que en cualquier circunstancia, yo estaba en el lugar correcto y en el momento preciso. Y, entonces, pude relajarme... Hoy sé que esto tiene nombre: autoestima.

Cuando me amé de verdad, pude percibir que mi angustia y mi sufrimiento emocional, no son sino señales de que voy contra mis propias verdades. Hoy sé que eso es: autenticidad.

Cuando me amé de verdad, dejé de desear que mi vida fuera diferente, y comencé a ver que todo lo que acontece contribuye a mi crecimiento. Hoy sé que eso se llama: madurez.

Cuando me amé de verdad, comencé a aprender por qué es ofensivo tratar de forzar una situación o a una persona, sólo para alcanzar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el momento o que la persona (tal vez yo mismo) no está preparada. Hoy sé que el nombre de eso es: respeto.

Cuando me amé de verdad, comencé a librarme de todo lo que no fuese saludable: personas y situaciones, todo y cualquier cosa que me empujara hacia abajo. Al principio, mi razón llamó egoísmo a esa actitud. Hoy sé que se llama: amor hacia uno mismo.

Cuando me amé de verdad, dejé de preocuparme por no tener tiempo libre y desistí de hacer grandes planes, abandoné los mega-proyectos de futuro. Hoy hago lo que encuentro correcto, lo que me gusta, cuando quiero y a mi propio ritmo. Hoy sé, que eso es: simplicidad.

Cuando me amé de verdad, desistí de querer tener siempre la razón y, con eso, erré muchas menos veces. Así descubrí: la humildad.

Cuando me amé de verdad, desistí de quedar reviviendo el pasado y de preocuparme por el futuro. Ahora, me mantengo en el presente, que es donde la vida acontece. Hoy vivo un día a la vez. Y eso se llama: plenitud.

Cuando me amé de verdad, comprendí que mi mente puede atormentarme y decepcionarme. Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, es una valiosa aliada. Y esto es: ¡saber vivir!

No debemos tener miedo de cuestionarnos. Hasta los planetas chocan y del caos nacen las estrellas.     "