dimecres, 6 de novembre del 2013

"Tu no pots", una frase que no m'agrada que em diguin

Volem un objectiu, fem el primer intent amb penes i treballs pensant que en som capaços i que arribar-hi seria el compliment d'una gran il·lusió que pot perdurar sempre! Pel caminet del primer intent, perdem el seny, el cap i l'enteniment; fins i tot, estem a punt de rendir-nos i agafar una alternativa més fàcil... En aquest temps, ja hem hagut de meditar i aguantar vàries visions i crítiques del futur esperat, n'estem cansats, i més, del pessimisme! Comencem a perdre forces i desgastar ganes. Arriben moments decisius i s'intenten de bona manera però podria haver estar millor, molt millor!
Descobrim que hem fracassat en el primer intent i ens plantegem què fer, per sort, ja havíem previst aquesta situació i tenim recursos a escollir. Triar una opció de més temps i arriscada i continuar amb la lluita. O deixar-ho per quasi perdut i renunciar a la il·lusió, a les vides que volem, d'aquesta manera definir una part de la nostra vida de la qual ens en podem arrepentir molt... Donar la raó a moltes persones, les mateixes que diuen que no pots, que no et permeten somiar o seguir per un camí no tant conegut o menys típic o tradicional! ·MCR·