L' Examinador

Quan m'he assegut al seient del conductor, l'examinador preguntava els nostres noms, i després ja s'ha dirigit a mi directament. No deixava de preguntar si estava nerviosa;
- Tu et vens a examinar?
- Sí
- Tu vols examinar-te?
- Sí
- Segur? Doncs jo vull que facis un passeig, vols que li diem a aquell senyor d'ulleres que el portem a fer un passeig?
- Sí!! -emoció per la grandesa de la persona amb qui parlava, del seu art de parlar, eufòria per la sorpresa-.
- No, home no, jo crec que és molt lleig! No creus? Doncs vinga encara et veig nerviosa... Ara farem un exercici, tanca els ulls i respira pel nas, escolta com respires, vinga [...] ara obre els ulls i.. Oi que ho veus tot diferent?
- Sí -no ho veia gaire diferent, pur compromís-.
- A veure, on són les llums llargues?
- Aquí -la lio perquè no sé deixar-les posades, al final de tot, me n'adono que havia de posar alhora les curtes, li he comentat que no ho sabia però ho he acabat trobant-.
Continuarà.... Bona nit ·MCR·