'I a part'

Vivint en la primera meitat de la matinada d'un dimecres. Les orenetes canten des de les quatre. El cel ja no té un to tant fosc. El llum de la tauleta de dormir segueix encès, està esperant que em posi a dormir. La tassa ja està buida de la llet amb cacau. Una molèstia comença a aparèixer en el meu cap, conscient que podria convertir-se en mal de cap.

Descrivint la situació en què visc ara mateix. Segueixo desperta perquè em costa dormir els dies que no treballo, i segueixo desperta perquè no vaig poder aprofitar la primera onada de son d'anit. Jo ho volia però se'm va creuar pel cor, pel cap i per la vida un fet inesperat, com quan veus un estel fugaç. Bé, inesperat del tot, tampoc, es podia preveure; però el fet de que sigui realitat és xocant. Un xic xocant. I intentar dormir -que ja és feina- amb un pensament maliciós rondant pel cervell, resulta quasi impossible.

Coincidint que he acabat mirant una sèrie en què la protagonista és un tipus d'escriptora, se m'ha encès la llumeta, les ganes d'escriure m'han arrabassat la gana i la son, i és que ja havia començat un blog. Ja en fa nou, d'anys. I rellegir-me en les entrades del blog ha estat indescriptible. Per això, no ho descriuré, i ho deixaré publicat, estigui més o menys d'acord amb el contingut. Forma part del passat, i el cap ben alt.

Resumint, les històries mereixen un punt per tancar-se. I el cert temps acostuma a dur l'imprevist 'i a part' per afegir al punt. I així, donem pas a les noves històries, a la vida. ·MCR·