Quan comences a celebrar els vint-i-tants, i els següents, en direcció als trenta, se't presenten imatges mentals de fills, família; et qüestiones els teus referents familiars, coneguts; calcules pressupostos per saber quant necessito per fer i desfer; et planteges què has d'escalar en el món laboral, què més has d'estudiar; t'imagines tot el que has de fer en aquesta joventut que refereixen com a finita. Unes perspectives que en conjunt formarien part del que seria l'estabilitat adulta. És aquest punt on sembla que s'hi arribi, un punt carregat de claredat vital i felicitat aconseguida. Un punt on ja has definit la teva vida, on es concentra el teu sentit de vida, en una somiada estabilitat adulta.
I quan celebres els vint-i-tants, arriba tot això, se t'apareix com una utopia futurària. No ho veus clar. Espera, però, he de definir la meva vida? Cal definir-nos? Per què m'he de marcar el camí a seguir en aquest punt? Per què he de prendre la majoria de les decisions als vint-i-tants? Aleshores algú parla dels temps que marca el cos, que el període genèsic té caducitat... I em desmarquen.
Eh! Ja m'hi aclariré quan ho senti, si és que m'hi he d'aclarir, coi. ·MCR·
I quan celebres els vint-i-tants, arriba tot això, se t'apareix com una utopia futurària. No ho veus clar. Espera, però, he de definir la meva vida? Cal definir-nos? Per què m'he de marcar el camí a seguir en aquest punt? Per què he de prendre la majoria de les decisions als vint-i-tants? Aleshores algú parla dels temps que marca el cos, que el període genèsic té caducitat... I em desmarquen.
Eh! Ja m'hi aclariré quan ho senti, si és que m'hi he d'aclarir, coi. ·MCR·
En resposta a la publicació d'Instagram de Solé Ferré, en el següent enllaç: https://www.instagram.com/p/CAPkEHPJ0rS/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada