El sentit de les coses

Corro més que la lletra pausada de la cançó. T'avanço menys en les idees. Sóc el dubte i la pausa, la indecisió. T'exploro encara menys que tu, t'acaricio més lentament, et deixo per l'endemà. Et busco, et beso aferrissadament i et vull retenir i anhelar infinitament. I cal deixar-se portar, potser sense entendre les coses que ens passen i sense que calguin paraules. 

Un tal deixar-se portar amb iniciativa, seguretat, confiança, estima pròpia i felicitat. I amb naturalitat i realitat, que aquest tal ens porti a les relacions boniques i plenes, a arribar a ser part de l'univers, a ser el rastre de les flors, a ser la llum de totes les coses, a ser-ne capaces. ·MCR·

Amb trossos de cançons d'Energia fosca d'El Petit de Cal Eril.

Dansa vegetal

Els éssers ens 

nodrim dels éssers. 

Som sent éssers. 

Necessitem, aprofitem 

l'energia de la llum. 

Els colors queden

reflectits; 

les intensitats, 

viscudes. 

La relació ens aporta 

tot el que deixem 

entrar.

Ens apassiona cuidar, 

contemplar la debilitat 

i regar la fortalesa. 

Aprenem com és cada

ésser, diferenciem, 

estimant en conjunt. 

Creixem, cap apunt i 

en direcció profunda. 

Vivim, amb nusos al 

cor, amb abraçades 

de mil significats.

I morim, ens apaguem 

i donem llum, 

transmetem potència 

i deixem energia. 

Desenvolupar-se com les plantes, amb el que ens alimenta, ens cuida. Al final, som éssers vius. I necessitem de la matèria per alimentar-nos, però també de l'espiritualitat, del coneixement a mà del diccionari, dels sentiments i les emocions, del xoc cel·lular, de les persones. ·MCR·

Fruir-nos

No ha estat ni un ni deu pics de serotonina, ha estat una constant alliberació de serotonina, endorfines, oxitocina, dopamina, i tot el que et puguis imaginar... Ha estat una sensació constant de voler abraçar. Com sentir un cor sencer, al meu pit. 

Allò de voler acariciar, de voler cuidar, de voler escoltar i parlar coses boniques. Com sentir a l'estómac, papallones, que voles, que t'enlaires, que no vols tornar a baixar mai més. I a les mans, fruits d'esbarzer, fins a estar a punt d'esclatar, i que l'energia deixi d'estar a un únic punt, que l'escalfor s'escampi per tota la pell, fins al cor, fins a les mans, fruits d'esbarzer. 

I fruir, sentir un viu plaer; gaudir. ·MCR·