Corro més que la lletra pausada de la cançó. T'avanço menys en les idees. Sóc el dubte i la pausa, la indecisió. T'exploro encara menys que tu, t'acaricio més lentament, et deixo per l'endemà. Et busco, et beso aferrissadament i et vull retenir i anhelar infinitament. I cal deixar-se portar, potser sense entendre les coses que ens passen i sense que calguin paraules.
Un tal deixar-se portar amb iniciativa, seguretat, confiança, estima pròpia i felicitat. I amb naturalitat i realitat, que aquest tal ens porti a les relacions boniques i plenes, a arribar a ser part de l'univers, a ser el rastre de les flors, a ser la llum de totes les coses, a ser-ne capaces. ·MCR·
Amb trossos de cançons d'Energia fosca d'El Petit de Cal Eril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada