Els éssers ens
nodrim dels éssers.
Som sent éssers.
Necessitem, aprofitem
l'energia de la llum.
Els colors queden
reflectits;
les intensitats,
viscudes.
La relació ens aporta
tot el que deixem
entrar.
Ens apassiona cuidar,
contemplar la debilitat
i regar la fortalesa.
Aprenem com és cada
ésser, diferenciem,
estimant en conjunt.
Creixem, cap apunt i
en direcció profunda.
Vivim, amb nusos al
cor, amb abraçades
de mil significats.
I morim, ens apaguem
i donem llum,
transmetem potència
i deixem energia.
Desenvolupar-se com les plantes, amb el que ens alimenta, ens cuida. Al final, som éssers vius. I necessitem de la matèria per alimentar-nos, però també de l'espiritualitat, del coneixement a mà del diccionari, dels sentiments i les emocions, del xoc cel·lular, de les persones. ·MCR·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada