dijous, 31 de desembre del 2020

Els principis de l'autonomia

Pot haver estat l'any de les noves oportunitats que he desitjat. 

En el que he experimentat, que m'he independitzat, que he cremat les torrades, que m'he cuinat, que he estudiat, que m'he sentit mà d'obra i sola en el món laboral, que emprenc el vol professional, que he tastat noves persones i que descobreixo nous horitzons. 

En el que he tingut por, incertesa, en què tot s'ha vist accelerat per la pandèmia. Autonomia a marxes forçades, però boniques. En el que hi han hagut plors sortint de l'hospital, tensió, suor, mascaretes... I la música ha estat un punt de no retorn i calma. 

En el que he sentit nostàlgia per la vida anterior, records vius, però alhora, aventura i caos, explosió sentimental, emocions excepcionals. I he decidit endreçar els pensaments, curar les negativitats i les emocions molestes d'egoisme, els sentiments de desamor... per arribar a estimar més profundament, per donar més a totes les persones que s'entreguen, per seguir fent costat. I ha estat una gran decisió, un procés en que he trobat equilibris i rutines sanes. 

En el que hem tastat el cel des dels tres mil metres, i ens hem sentit lliures i fortes, amb tot l'amor del món.·MCR·


I subscric cada expressió de la Clàudia Codina a https://www.catorze.cat/noticia/15159/arribara. 

dilluns, 28 de desembre del 2020

Avui que fa fred

Farem en l'infinit imperi, 

viurem en la misteriosa barca, d'un estrany poder, que brilla com la llum; 

i ens encomanarem al mar, a l'hivern, 

entre l'ordre i l'aventura! ·MCR·


Fruit del bonic caos d'Ordre i aventura de Mishima.

dissabte, 26 de desembre del 2020

Serotonina i por a parts iguals

I aquest voler sentir ja? I aquest voler que s'acabi la cançó per escoltar la següent, però no voler que s'acabi mai? I aquest què és el següent? I aquell voler-ne més quan encara no hem viscut l'ara? Una paciència ineficaç. Ja. Un costum de tenir-ho tot ja. 

A més a més, un cúmul de trobar a faltar, d'haver deixat anar o d'haver perdut les carícies i l'amor. Però són experiències que han nodrit el cor i hi han estat. I deixar volar és bonic. Gaudir de les coses que et fan volar, gaudir de les sensacions de màgia quan aquesta només és part de la imaginació. I després, baixar i tornar a la realitat per seguir. Com ara. Poder fer-ho més màgic és felicitat present. 

Desenfocar? Focus present en l'exterior. Sentir sentint riure, acariciar els cors, dels iguals. Per sentir la serotonina, sense sentir la por, sense pensar en el fracàs. Amunt i amunt. Donar ànima, acariciar els cors, estimar, sentir, riure i fracassar. Exposar-me, riure i seguir. I amunt. ·MCR· 


"Però avui qui sap, potser passarà. I aniràs a dormir sentint que tot anirà bé al final", de Pau Vallvé.