I aquest voler sentir ja? I aquest voler que s'acabi la cançó per escoltar la següent, però no voler que s'acabi mai? I aquest què és el següent? I aquell voler-ne més quan encara no hem viscut l'ara? Una paciència ineficaç. Ja. Un costum de tenir-ho tot ja.
A més a més, un cúmul de trobar a faltar, d'haver deixat anar o d'haver perdut les carícies i l'amor. Però són experiències que han nodrit el cor i hi han estat. I deixar volar és bonic. Gaudir de les coses que et fan volar, gaudir de les sensacions de màgia quan aquesta només és part de la imaginació. I després, baixar i tornar a la realitat per seguir. Com ara. Poder fer-ho més màgic és felicitat present.
Desenfocar? Focus present en l'exterior. Sentir sentint riure, acariciar els cors, dels iguals. Per sentir la serotonina, sense sentir la por, sense pensar en el fracàs. Amunt i amunt. Donar ànima, acariciar els cors, estimar, sentir, riure i fracassar. Exposar-me, riure i seguir. I amunt. ·MCR·
"Però avui qui sap, potser passarà. I aniràs a dormir sentint que tot anirà bé al final", de Pau Vallvé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada