Pot haver estat l'any de les noves oportunitats que he desitjat.
En el que he experimentat, que m'he independitzat, que he cremat les torrades, que m'he cuinat, que he estudiat, que m'he sentit mà d'obra i sola en el món laboral, que emprenc el vol professional, que he tastat noves persones i que descobreixo nous horitzons.
En el que he tingut por, incertesa, en què tot s'ha vist accelerat per la pandèmia. Autonomia a marxes forçades, però boniques. En el que hi han hagut plors sortint de l'hospital, tensió, suor, mascaretes... I la música ha estat un punt de no retorn i calma.
En el que he sentit nostàlgia per la vida anterior, records vius, però alhora, aventura i caos, explosió sentimental, emocions excepcionals. I he decidit endreçar els pensaments, curar les negativitats i les emocions molestes d'egoisme, els sentiments de desamor... per arribar a estimar més profundament, per donar més a totes les persones que s'entreguen, per seguir fent costat. I ha estat una gran decisió, un procés en que he trobat equilibris i rutines sanes.
En el que hem tastat el cel des dels tres mil metres, i ens hem sentit lliures i fortes, amb tot l'amor del món.·MCR·
I subscric cada expressió de la Clàudia Codina a https://www.catorze.cat/noticia/15159/arribara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada