Fruir-nos II

II avui és u de febrer. Venim del recolliment del gener, comencem a sentir la inflamació de la primavera al cos. 

II em ve al cap la idea de l'enamorament, de com l'he viscut en els últims temps. Com un amor apareix i no hi ha res més, en què he focalitzat el futur i hi he lluitat; al marge de si era la millor opció o no. Com una idea de lluitar-ho perquè és prou bonic, i és alhora, un fet de la meva vida, i cal posar-hi esforç i viure-ho, per seguir-ho i gaudir-ho. 

II la idea de no-seguir una relació que no flueix o es creu que no funciona? Es tractaria de deixar passar allò que no flueix prou, deixar passar l'oportunitat de viure feliç quan hi ha certs dubtes, quan es magnifiquen els aspectes negatius. 

- Estimes, t'enamores d'allò que t'agrada de la persona però dubtes d'alguns aspectes de l'altra persona, que no et fan el pes i aleshores, tens dubtes i et ve al cap la idea de l'amor ideal, de que tot ha de ser perfecte i conjugar, i prioritzes aquestes coses que no t'agraden i les portes per davant de la felicitat i l'amor que pots sentir la persona. I els aspectes que a tu (remarco, a tu) no t'agraden són més importants que la resta, i no deixen de ser coses que formen l'altra persona i les ha triat ella o les lluita ella i són ella; potser no són la teva competència. 

- Estimes, t'enamores d'allò que t'agrada de la persona i dels dubtes que et porta, de les coses que t'agraden menys, i les acceptes i, lluites amb elles. 

II em pregunto:

- I això, és posicionament conservador o una actitud de valentia? 

- El destí està predeterminat? Només s'han d'agafar les coses ideals? Esperar les 'millors' oportunitats? 

- O es poden treballar totes les que vulguis? 

- Què és la millor? On està la perfecció? Existeix?

- La perfecció la trobarem a fora? 

II em veig capaç de sentir la perfecció, l'amor, la passió, la felicitat... des de dins meu.

II des de dins meu és més forta, compartida, brutal. M'agrada sentir-ho així. ·MCR·