I quan toca entendre'ns en les relacions, també és hora de valorar i triar. Està bé deixar-se endur per les emocions i conformar-nos amb el que ens ve. I està bé començar a sentir coses que venen de gust. Però... I si saps que no cal que esperis un amor i un compromís? Per què vivim en la decisió de l'altra persona, i no podem triar i viure en la nostra? Potser s'hi pot ser, però no dedicar-hi temps i més sentiments si tampoc hi ha reciprocitat, ni una semblant força d'acció. Ser i ser-hi, si va d'acord amb mi i amb el meu camí; ser-hi amb la meva persona si ho volem.
Perquè oxigenar-se és respirar i respectar-se. I és triar i viure les nostres decisions, i que sigui el que sigui, hagi estat a la nostra manera. Sigui en solitud bonica o en intensitat amical. ·MCR·
A tall d'inspiració: "No puede ser que estemos aquí para no poder ser", de Julio Cortázar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada