Pausa

II 

I si ho aconseguim, enmig d'aquest constant moviment de la vida? El moviment és constant, la pressa és part de la rutina, l'acció no gaudeix de cap parada. I el cervell no deixa de funcionar, el cor no deixa de sentir i el ritme frenètic no deixa d'omplir buits. 

Parlo d'aconseguir una pausa, del sentiment de tenir espais menys plens i no haver-los d'anar a omplir de seguida. Sembla bonic i tot. Que ho sigui, que la interrupció passatgera sigui part del camí, que no sigui un entrebanc. I que sigui, la pausa enmig de la vida, a poc a poc. ·MCR·

Contempl(acció)

Entendre la vida com un equilibri entre l'acció i la contemplació. Que entre acció i acció hi pugui haver un moment de contemplació, d'entesa del context i la situació. Per quan arribi la propera acció. 

L'acció no cal que sigui a gran velocitat, seguida, impulsiva i que ocupi sempre el cent per cent del temps. La no-acció no ha de dur culpabilitat, tota manera de viure és vida. 

La contemplació pot ser una pausa necessària per sentir, per escoltar i per avançar cap a un camí. Un temps d'espera, de nosaltres, de rutina, d'endreça. Un entretemps per posar nom al caos. ·MCR·