Entendre la vida com un equilibri entre l'acció i la contemplació. Que entre acció i acció hi pugui haver un moment de contemplació, d'entesa del context i la situació. Per quan arribi la propera acció.
L'acció no cal que sigui a gran velocitat, seguida, impulsiva i que ocupi sempre el cent per cent del temps. La no-acció no ha de dur culpabilitat, tota manera de viure és vida.
La contemplació pot ser una pausa necessària per sentir, per escoltar i per avançar cap a un camí. Un temps d'espera, de nosaltres, de rutina, d'endreça. Un entretemps per posar nom al caos. ·MCR·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada