Pausa

II 

I si ho aconseguim, enmig d'aquest constant moviment de la vida? El moviment és constant, la pressa és part de la rutina, l'acció no gaudeix de cap parada. I el cervell no deixa de funcionar, el cor no deixa de sentir i el ritme frenètic no deixa d'omplir buits. 

Parlo d'aconseguir una pausa, del sentiment de tenir espais menys plens i no haver-los d'anar a omplir de seguida. Sembla bonic i tot. Que ho sigui, que la interrupció passatgera sigui part del camí, que no sigui un entrebanc. I que sigui, la pausa enmig de la vida, a poc a poc. ·MCR·