Entres en contacte amb una persona. Hi entres a nivell material, amb connexió física, emocional. Hi ets i et sents tu. S'alliberen els neutrotransmissors i les hormones, l'olor és encisadora i altres maneres de descriure la intensitat de les hores.
I això és sentir -amor, desig, atracció-. Una emoció addicta, forta, desitjable, dolça. I és preciós però la llibertat continua, i és brutal però l'amor no ha de comportar una posterior correspondència. I m'agradaria aprendre a no sentir-me buida quan marxa la persona que desitjo, la següent hora, el següent dia, la següent nit, la següent setmana. I no comptar els dies, i no haver de buscar fotos per retrobar la bellesa; sinó sentir-ho en conjunt, amb la resta de persones que em conviuen, i transmetre.
Tornar a escoltar les cançons és sentir el cor saltant. I és espectacular seguir sentint-ho, i connectar amb els que estimem i seguir somrient, estimant, compartint, gestionant el dia a dia, amb pausa i ritme. I l'adrenalina segueix i les (z)ones segueixen vibrant. I he d'escriure per canalitzar les pors i les incerteses que sento; escriure per creure diferent, per desconstruir-me. ·MCR·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada