Fer i desfer per estar sola. Creure en el món i recórrer viatges. Seure a la platja i ser mar. Caminar per la sorra i pujar pedres. Escoltar els arbres i olorar les flors. Respirar els músculs i estrènyer els llaços. Desfer nusos i compartir moments. Abraçar i dormir amb mi mateixa.
Sentir el sol i viure en la música. Explotar la nostra energia i cremar flames. Acariciar la primavera i donar la benvinguda a les noves emocions. Proclamar la vida i desfer-se de la tensió. Experimentar l'èxtasi sense distingir els crits d'alegria i dolor.
Entusiasmar-me amb qui entén qualsevol forma d'estimar-se. Cantar en el silenci del bosc i córrer amb la força del vent. Tenir ambicions èpiques i projectes brutals. Ser vulnerables i cuidar la vida i el batec rutinari.
I tot això, "deixar-ho uns microsegons al paladar com si hagués de ser efervescent i, tot i notar-ne el gust amarg, allargar-ho per posar la resta en pausa i obrir les finestres per tornar a començar." ·MCR·
Aportació d'idees: Intempèrie, de Clàudia Codina i Nosaltres, d'Smoking Souls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada